Activitat 6

Ara hem començat amb el tema de la família. Com a primera activitat vàrem fer una definició de família començant individualment, després per petits grups i per últim tota la classe com varem fer la definició d’emoció.

La definició que vaig fer jo deia que la família és l’agent socialitzador primari per a l’infant. Aquesta és un conjunt de persones emparentades i cobreixen les necessitats bàsiques.  Després en petit grup vàrem dir que la família és la institució més important per a un individu des del naixement, formada per un grup de persones unides per uns vincles que cobreixen les seves necessitats bàsiques. Les diferents persones que formen aquest grup tenen un rol establert. I per últim entre tota la classe vàrem dir que la família era la institució més important formada per un grup de persones que comparteixen un espai i temps amb uns vincles i amb unes funcions de recolzament, afectives, fisiològiques, econòmiques, culturals i educatives que cobreixen les necessitats que necessiten. Com sempre de cada definició vàrem agafar diferents conceptes de cada un dels grups i al final ens queda bastant correcte i completa tot i que en veritat de la definició de família es podrien dir moltes coses.

Després vàrem nombra els tipus de famílies que pot haver-hi i com ja l’hem donat en altres assignatures ja els sabíem. Vàrem comentar alguns dels que teníem dubte com la família extensa que poden ser dos famílies juntes, és a dir, pares que viuen amb els seus fill o filla que també tenen una família o un membre de la família compartint la llar amb una família nuclear. Molts d’aquests tipus de famílies no han sorgit fins fa poc ja que abans a quasi totes se’ls hi nomenava o eren famílies tradicionals, i si existien no els nombraven amb cap concepte.

A classe vàrem veure altres definicions que s’havien fet de família i una de les que em va cridar l’atenció va ser la de “És aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa i es barallen, com a mínim, un cop al dia” no pareix que sigui una definició correcta de família però estic segura que totes quan la vàrem sentir a classe ens vàrem sentir identificades amb aquesta.

El fet de que hagi tipus de famílies i que ho sapiguem és molt important de cara al futur com a mestre perquè hi haurà molta diversitat de famílies dels nens i és important tenir-ho en compte.

Activitat 5

Després de veure el vídeo de Human baby vaig a esmentar les idees que el vídeo me ha aportat noves, ja sabia i les he reforçat, aspectes per a debat, les funcions de les emocions morals i una reflexió global.

Un dels aspectes que ja sabia i he reforçat és que els nens quan encara no parlen utilitzen el plor per comunicar les seves necessitats, és a dir, si tenen gana, quan tenen son...etc. Altre aspecte que ja sabia era que cada nen és diferent i cada un té el seu temperament i diferents formes de reaccionar als estímuls com per exemple que darrere d’un cristall li posaven una joguina i no la podien agafar, uns insistien i ploraven i altres ho intentaven una vegada i perdien l’interès. Un dels aspectes que vaig comentar a classe respecte a això es que en el carrer en la vida diària quan algú veu que el nen davant aquestes situacions que no poden aconseguir el que volen comencen a plorar i es frustren ho veiem com que aquests nens són dolents o malcriats però en realitat és que tenen diferents formes de reaccionar.

Els aspectes nous que me va aportar el vídeo són varis. Un de les idees més interesants va ser que els nens reconeixen primer les emocions en les expressions de la cara de la mare, després en la cara d’altres dones desconegudes i per últim en la cara del seu pare. Em va impactar que les expressions del seu pare són les últimes que reconeix tot i que té més vincles que amb altres dones. També que no sempre als nadons els hi agraden tant els estímuls com a altres, per exemple, si l’agafes estàs jugant molt amb ell t’apropes molt al nen pot molestar-li ja sigui per el seu temperament o per el moment en el que estàs amb ell per exemple si es l’hora de dormir o de menjar.

Altres aspecte és que als 10 mesos els nens ja comencen a buscar el consell de la mare en les seves expressions per saber si el que estan fent està bé o no, és a dir, si la mare li dona el seu permís o l’aprova.

Quan compleixen els 24 mesos adquireixen habilitats pròpies per regular les seves emocions, per exemple, en el vídeo sortia una nena a la que li treien una aranya i la nena per llevar-se la por començava a cantar una cançó d’una aranya.

Els nens prenen consciencia d’ells mateixos al voltant dels 24 mesos, en el vídeo feien la prova amb un nen que li pintaven el nas amb color vermell i quan es mirava en el mirall es tocava el nas deixant veure que si que es reconeixia a ell mateix en el mirall i es donava comte de que tenia alguna cosa en el nas que abans no estava. També quan prenen consciencia d’ells mateixos comencen a tenir vergonya, en el vídeo sortia que mentre un nen estava jugant la mare i una observadora el senyalaven mentre deien el seu nom sense parar i el nen s’adonava que es referien a ell i no sabia perquè, també un altre més petit li varen fer el mateix però en aquest cas ni es va girar perquè no reconeixia que s’estaven referint a ell, però també està relacionat amb el caràcter del nen per la forma que reacciona quan té aquest sentiment de vergonya.

Els aspectes per debat que crec oportuns són el fet de que els nens reconeguin abans que volen dir les expressions a la cares de dones que no coneix i no la del seu pare, ja que el pare és una persona més propera que no una dona desconeguda. També que per fer l’experiment de reconèixer les expressions els hi posaven vídeos de persones entre les que estaven la mare el pare i dones i homes desconegut amb la seva veu però no a la mateixa vegada que movien els llavis, però els nens si que per el to de la veu poden reconèixer l’estat d’ànim però encara no llegeixen els llavis.

El vídeo també parla de les emocions morals que ajuden als nens a integrar-se en la vida social, ha deixar l’egocentrisme, i algunes emocions que esmenta el vídeo són l’orgull i la vergonya de la que ja he parlat abans. Són emocions en que la societat influeix, quan tenim vergonya és perquè algú o alguna cosa ens està fent sentir-la, i l’orgull és la resposta als èxits que poden tenir.

En general  m’ha agradat i m’ha semblat interessant ja que com es pot veure la majoria de les idees que m’ha aportat han set noves i eren coses que no havíem parlat a classe. També m’ha fet pensar molt sobre algunes idees que he comentat abans com el temperament que normalment les reaccions del nen no es relacionen amb el aquest si no amb si es porta malament o bé. Però el vídeo em pareix que aporta moltes coses i et fa reflexionar sobre aquestes.

Aqui deix un bloc on hi ha una activitat sobre les emocions treballada amb nens que m'ha agradat.

http://degrapespasapaseneducacio.blogspot.com.es/2014/04/tot-un-exit.html

Quarta activitat

La lectura de L’alquimia de les emocions ens proporcionava diverses estratègies educatives per a mestres en torn a les diferents emocions primàries que en anteriors entrades hem citat. Com a activitat 4 varem dir de les estratègies que sortien en cadascuna de les emocions quines pensàvem que eren les 3 més importants i ordenar-les.

En l’estima les dues primeres estratègies que varem escollir varen ser "Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico” com a primera i més important, després com a segona varem posar "Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como  maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente”. Tot i que les varem posar primer individualment i després en petits grup varen coincidir.

En la por les dues primeres estratègies que varem escollir són: la primera “Todo el mundo tiene miedo a algo incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo para obtener de él ventajas o poder”, i la segona “Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos”. En aquestes estratègies si que vaig coincidir amb la primera amb les altres dues companyes perquè me pareix important transmetre la idea de que la por no sempre és dolenta a no ser que et paralitzi. No han de pensar que són els únics que tenen por ja que tot el mon te por a alguna cosa. Els nens han de poder expressar aquestes por i a aprendre que ens mostren les nostres limitacions.

En la ràbia varem elegir aquestes estratègies: la primera és “Dejar salir la rábia, siempre que no haga daño a nadie” i la segona és “Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vias para resolver los problemas”. Aquestes dues estratègies em pareixen les més importants ja que primer de tot hem de deixar sortir la ràbia perquè si la deixem dins anirem acumulant i una vegada que surti serà pitjor. Hem de deixar que expressin els seus sentiments tot i que també el hem de ajudar a resoldre els problemes o situacions que han conduit a tenir aquesta ràbia per tal de que s’adonin de que n’hi ha altres formes de resoldre’ls.

En la tristesa les dues estratègies que varem escollir són: la primera és “Negar las tristeza no nos permite estar alegres. Cuando mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un período de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla.” I la segona “ Si nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo". En la meva opinió les estratègies per a la tristesa estan molt bé en la teoria però és molt més difícil posar-les en pràctica i més quan ha de ser a altres persones que estan en aquesta situació. Però he escollit a aquestes perquè crec que són els primers passos per a poder deixar que la tristesa se’n vagi i acceptar la situació que ha conduit a aquesta tristor.

Per últim en l’alegria les dues estratègies que vàrem escollir són: “Asumir una cierta responsabilidad con respecto a nuestro estado de ánimo para que incluso en los momentos difíciles podamos conseguir un cierto punto de alegría para seguir adelante” i la segona “Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor". Respecte a aquestes estratègies, tal com he dit abans que les de la tristesa eren difícils de posar en pràctica, crec que les de l’alegria són més fàcils. Al meu parer és més fècil alegrar a algú o animar-lo que consolar-lo perquè pareix que res del que diguis funcionarà. És molt important la actitud que tinguem sempre davant les situacions que ens aniran sorgint durant la vida perquè són aquestes les que ens faran continuar disfrutant de les coses bones.

Tercera activitat

En la activitat 3 havíem d’aconseguir fer una definició del concepte d’emoció. Ja que aquesta assignatura tracta de les emocions i encara no sabíem quina era la seva definició. Varem treballar igual que en les altres activitats primer cadascú feia la seva, després en grups de tres i per finalitzar tota la classe junta.

La definició d’emoció que jo vaig fer és la següent: les diferents reaccions que et provoquen diferents fets o situacions que es poden donar en qualsevol moment. Com ja vaig veure després me faltaven moltes coses per que fossi més específica. Després entre tres companyes varem fer una altra i varem posar que una emoció era la manifestació d’un estat cognitiu que provoquen diferents fets o situacions en un moment determinat. Veient aquesta definició es pot veure que tampoc va canviar molt de la que ja havia fet. 

La última definició d’emoció que varem fer entre totes varem dir que l’emoció és un estat d’ànim canviant, intens i temporal provocada per un estímul intern o extern que té significat per a l’individu i que provoca una reacció física o psíquica,o real o fictícia.

Com ja he dit abans es pot veure que a la meva li faltaven coses importants per especificar el perquè està causada, que provoca com és quan es sent... són coses importants alhora de definir-la en les que jo no vaig pensar-hi. Tot i així quan varem dir totes les companyes les nostres definicions no eren molt diferent les unes de les altres però cadascuna tenia un tret que les altres no tenien.